London City Karía Sin Ti

+40 hours London+

Avió. Tren. Liverpool St. L'abraçada del retrobament. Queensway. Passejada per Hyde Park amb un Starbucks calentet. Foto amb Peter Pan. Rasca. Foto a Marble Arch. De tendes per Oxford St. Topshop. Pricemark. Pluja. Bus tickets flying. El menú del Pizza Hut. Trobar-nos a la Mireia, natural de la Roca del Vallès. L'abraçada de trobar-te-la ("Què fooooorttt!!!"). Covent Garden. Anar al Tesco, comprar vi xungo portuguès (batejat el Mati), Baileys, i bombons de Baileys. Brutals. Bus doble primera fila. Rasca. El inglés que canta feliz con sus cascos.

Dutxes, begudes, crispetes jiji, jaja. Jiji jaja. Eternal Flame (sona!). Ens posem guapus i cap a l'O'Neill, típic pub anglès. Parlar anglès, molt anglès i intentar explicar coses. Parlar amb gent. Un sud-africà, un australià, un brasiler, un escocès, un d'Esplugues, i la mare que els va parir tots. A Double JD with Coke, please. Tequila. Antoher JD...Jiji jaja. Taipper té tosseta. El sud-africà que vol veure Montserrat (¿?¿?¿?). 0 cigarrettes, in the pub. Sandra, tequila. Rock. Tothom beu birra. La nit vol continuar però hem de tornar, i això que ofereixen anar al Casino. Taipper crítica, i jo sense cama dreta.

Bus cap a casa. ZZzzzZZZ. Té amb pa bimbo anglès i nocilla. Maleta. CD's i DVD's. Una abraçada. Bayswater. Gatwick Express. EasyJet. Un tio que ens posa als 3. Un bon cap de setmana!

Taida, Arnau, Sandreta, un plaer!!! :*

El meu carrer

El meu carrer és el més maco. Tot i que ja no hi visc, sempre serà el meu carrer, a Les Franqueses del Vallès. El meu carrer és ample, hi ha arbres, és tranquil. És maco.

Durant l’hivern, el meu carrer està pelat, gèlid, glaçat. Si està nevat, el seu paisatge encara és més captivador. Per Nadal, tothom hi posa llums a les finestres, blanques, de colors. Preciós. Per la primavera, la vegetació brota d'una manera incipient, els arbres es tornen frondosos, les fulles es multipliquen, i tot plegat fa un petit passeig atapeït de fulles i vegetació. Els colors, les olors, les flors. Els ocells, viuen als arbres del meu carrer. Preciós.

A l'estiu, es torna més alegre, sempre fa olor a gespa recent tallada, a aigua, a fresc. A la tardor, les fulles cauen, els arbres es pelen, i al terra es fa una espessa catifa de colors grocs, marrons, i mostasses. És impossible no caminar per sobre d’elles. Preciós.

El meu carrer és, repeteixo, el més maco. Tot i que ja no hi visc, és un carrer idoni, quasi de postal. És un carrer on els petits encara poden jugar a pilota, i els gossos passejar sense haver d'anar lligats. És verd, amb pocs veïns. Tranquil. Maco. Sempre trobes aparcament. Fa una lleugeríssima baixada i, a banda i banda, tot són arbres i jardinets.

A la part esquerra, hi ha l'entrada d'un edifici, una petita muntanyola de gespa i plantes que donen la benvinguda, on pel mig passa un caminet que porta a l'entrada del portal. Els gossos s'hi tornen bojos, en aquest jardí. A la banda dreta, hi ha els petits patis de les cases. Tots ben cuidats, personalitzats, i amb les seves flors, les seves plantes, els seus arbrets i els seus grans finestrals al final. Al capdavall del carrer hi ha una escola, on sempre sents nens.

El meu carrer és el més maco. Tot i que ja no hi visc, és tranquil, hi viu i hi passa poca gent. Quan algú arriba a casa, el veus des de que arriba amb el cotxe. Quan estem a la cuina, i arriba la petita, l'anem a buscar al carrer. Quan arriba algú especial, obres la porta i surts a abraçar-la al carrer.

3NOTIS+1BLOG

Portada de 1962, dedicada al Mur de Berlín


1.- Subasto mi vida El País (17/03/08).

2.- La revista 'Time' repasa su historia con lo mejor y lo peor de sus portadas El Mundo (17/03/08).


3.- Francia deniega la eutanasia a una mujer que padece un tumor incurable El Mundo (17/03/08).


BLOG: Diario de La Habana de Fernando García, corresponsal de La Vanguardia.

La caiguda d'un mite

Hola gent,

Avui m'ha caigut un mite. Estava mirant el Gol a gol (?¿?) a TVC i, de cop i volta l'Imma Pedemonte diu "connectem amb el segon entrenador del València, José Mari Bakero".Tot seguit m'he dit "osti, quan de temps fa que no el veig". L'he mirat i no m'ha agradat.

És extrany. Quan era més peke, en comptes de tenir al Brad Pitt a la carpeta que també, tenia el meu amor platònic, el flamant capità del Dream Team del barça, l'època de la nostra batejada culé. Doncs bé, qui em coneix ja sap que aquest home m'inspirava atracció i sobretot, em queia molt bé, no sé ben bé tampoc per què. Sempre el vaig veure bona persona. Lluitador. I per què no, tenia un punt que m'agradava molt (recordava el bateria dels Hombres G!)

En fi, avui l'he vist i no m'ha agradat per primer cop en la meva vida. Ha estat el primer cop que l'he mirat i no he sentit res, no sé, coses que passen suposo. És curiós. M'ha sapigut greu perquè l'he vist molt cascat, penso que massa. Hi ha gent que millora amb els anys, ell no, i no em baso només en el físic.

El tema però, que considero de fons i que engloba tot és: quan ens cau el mite, quan cau i tens la sensació que ha marxat ja per sempre i el pitjor de tot, que mai no tornarà a ser com era.

Vegeu-ne la prova:

Avui m'ha passat amb el meu amor platònic per excel·lència però, quantes vegades ens ha succeït amb altres persones? Amb amics, o familiars? Persones de la màxima confiança que de cop i volta han caigut?

Deu ser l'engostipat que porto que s'em en va una mica la castanya...en fi,com a conclusió diré que els mites cauen, però sempre en venen d'altres. Ben cert, no?

Bakero, igualment sempre seràs el 'meu home'.

Salut!

4NOTIS

1.- El constitucional alemán frustra una historia de amor entre hermanos La Vanguardia 13/03/08

2.- La Campus Party 2008 obre avui el termini d'inscripció per a la seva edició més "internacional i avançada" Diari Avui 13/03/08

3.- Castro permite a los cubanos comprar PC y electrodomésticos El País 13/03/08

4.- Ferran Monegal fa balanç del programa. També Ferran Monegal, a fons Diaridebarcelona.cat 13/03/08

El mamut chiquitito

Hola gent!

Una altra joia caiguda del cel. Amb aquest vídeo, te partes!!!El meu germà m'ha recordat avui un que vam veure fa no sé quants anys, d'aquells que t'envien i te'l guardes de lo bons que són.

Recordo riure moltíssim mirant-lo, tot i que també pot semblar molt cruel. Igualment té una gràcia gràcia especial, la música, els dibuixos i en definitiva, penso que també el missatge.

El primer és el millor. Però resulta que mirant per aquí he trobat una segona part, la continuitat de la història d'aquest mamut tant especial.

La part ska del primer fa gràcia, a banda de la sorpresa que t'està causant la lletra. En el segon, a banda d'estar també molt bé, m'ha inspirat en una cançó protesta.....pot ser?
Aquí comença tot, és la història d'un mamut donat a la mala vida, però simpàtic:

I la segona part, on li donen una segona oportunitat:


Pobre mamut!!!;)

Sidonie - Sala Apolo

Hola gent!

Aquest cap de setmana ha tocat concert a la Sala Apolo, del grup català Sidonie -fins ara desconegut per a mi-. El Miquelet em va convidar a anar-hi, ja que ell i els seus col·legues els segueixen des de fa temps. Ritmes poperos una mica més alternatius, si cap. En general em va agradar bastant, tot i que, com els acabo de conèixer no puc opinar-hi gaire. Prefereixo escoltar primer unes quantes cançons, i després ja us diré què tal, ok?

De moment, us deixo una petita joia del final del concert, quan van baixar de l'escenari, es van col·locar al mig de la pista, i van començar una cançó amb la que molts ens podem sentir identificats: Todo lo que nos gusta. I dic identificats perquè després continua: Nos vaaaa a matar mañanaaaaaaaa......oi que tenen raó? ;)

Bé, aquí teniu el vídeo!

Després del concert, entrepà i braves al bar de la cantonada. I tot seguit....rumb a l'Elsa Bar (c/ Torrent de l'Olla, 78) a fer un (i més) dels millors mojitos de Barcelona. Però prefereixo guardar-me l'entrada per un altra dia...ja que el bar i la propietària s'ho mereixen! Grande Elsa!!! Grande!!!

Fly On The Winds Of Love

Hola gent!

Per recomanació del Miquelet, us adjunto el vídeo d'Olsen Brothers, els que van fer la primera versió del que després seria la maquinera Fly On the Winds Of Love:

Almodo-Bar

Hola gent!

Aquest cap de setmana ha tocat celebrar el setè aniversari del meu germà Agustí (nascut el mateix dia que aquest blog, en realitat celebrava els seus 28), i vam visitar un lloc molt peculiar. M'havien parlat de l'Almodo-Bar, una discoteca-karaoke situada al bell barri de Gràcia, a tocar del passeig de Sant Joan.

M'havien dit que era un local una mica "antro", que posaven hits musicals dels anys 90. Ben cert. Vam poder ballar cançons d'aquelles que van marcar una època i que feia molt de temps que no les escoltava, el que va ser una gran sorpresa tant per a mi com per la meva colega, la Taida, (Taipper para los amigos) que justament era una de les persones amb les quals ballava aquests hits. Quins records! Nit freaki amb temes de l'estil Fly On The Winds Of Love (Ania), Smile (New Limit), Give It Up (Sensity World), Pump Up The Jam (Technotronic) i també el mític Flying Free (Pont Aeri), del qual recordo a la Chess cantant la primera part, a tope, i amb la lletra folrada a la seva carpeta de 1r de batxillerat :)

Foto: Vero, Agus, jo i Taida

Pel que fa als temes nacionals, no podia faltar Chiquilla (Seguridad Social), Hace calor (Los Rodríguez), El del medio de los chichos (Estopa), la genial Al Amanecer (de Los Fresones Rebeldes) i una que va ser la sorpresa de la nit, inesperada: Tu piel morena de OBK. Us enrecordeu de com van donar la llauna, durant tot un estiu, amb aquesta última?

També he de dir que va sonar una de les meves cançons preferides hisòricament, que no podia ser una altra que I Want To Break Free, de Queen, del qual segurament aniré parlant bastant. Sempre és un subidón escoltar aquesta cançó, però no entenc, la mania, el mal gust i la sang freda que tenen bastants locals (véase Luz de Gas), de tallar-la just quan comença el guitarreo del mestre Brian May. Això és un sacrilegi a Queen, però en fi, és una opinió personal...