Almodo-Bar

Hola gent!

Aquest cap de setmana ha tocat celebrar el setè aniversari del meu germà Agustí (nascut el mateix dia que aquest blog, en realitat celebrava els seus 28), i vam visitar un lloc molt peculiar. M'havien parlat de l'Almodo-Bar, una discoteca-karaoke situada al bell barri de Gràcia, a tocar del passeig de Sant Joan.

M'havien dit que era un local una mica "antro", que posaven hits musicals dels anys 90. Ben cert. Vam poder ballar cançons d'aquelles que van marcar una època i que feia molt de temps que no les escoltava, el que va ser una gran sorpresa tant per a mi com per la meva colega, la Taida, (Taipper para los amigos) que justament era una de les persones amb les quals ballava aquests hits. Quins records! Nit freaki amb temes de l'estil Fly On The Winds Of Love (Ania), Smile (New Limit), Give It Up (Sensity World), Pump Up The Jam (Technotronic) i també el mític Flying Free (Pont Aeri), del qual recordo a la Chess cantant la primera part, a tope, i amb la lletra folrada a la seva carpeta de 1r de batxillerat :)

Foto: Vero, Agus, jo i Taida

Pel que fa als temes nacionals, no podia faltar Chiquilla (Seguridad Social), Hace calor (Los Rodríguez), El del medio de los chichos (Estopa), la genial Al Amanecer (de Los Fresones Rebeldes) i una que va ser la sorpresa de la nit, inesperada: Tu piel morena de OBK. Us enrecordeu de com van donar la llauna, durant tot un estiu, amb aquesta última?

També he de dir que va sonar una de les meves cançons preferides hisòricament, que no podia ser una altra que I Want To Break Free, de Queen, del qual segurament aniré parlant bastant. Sempre és un subidón escoltar aquesta cançó, però no entenc, la mania, el mal gust i la sang freda que tenen bastants locals (véase Luz de Gas), de tallar-la just quan comença el guitarreo del mestre Brian May. Això és un sacrilegi a Queen, però en fi, és una opinió personal...