El meu carrer és el més maco. Tot i que ja no hi visc, sempre serà el meu carrer, a Les Franqueses del Vallès. El meu carrer és ample, hi ha arbres, és tranquil. És maco.
Durant l’hivern, el meu carrer està pelat, gèlid, glaçat. Si està nevat, el seu paisatge encara és més captivador. Per Nadal, tothom hi posa llums a les finestres, blanques, de colors. Preciós. Per la primavera, la vegetació brota d'una manera incipient, els arbres es tornen frondosos, les fulles es multipliquen, i tot plegat fa un petit passeig atapeït de fulles i vegetació. Els colors, les olors, les flors. Els ocells, viuen als arbres del meu carrer. Preciós.
A l'estiu, es torna més alegre, sempre fa olor a gespa recent tallada, a aigua, a fresc. A la tardor, les fulles cauen, els arbres es pelen, i al terra es fa una espessa catifa de colors grocs, marrons, i mostasses. És impossible no caminar per sobre d’elles. Preciós.
El meu carrer és, repeteixo, el més maco. Tot i que ja no hi visc, és un carrer idoni, quasi de postal. És un carrer on els petits encara poden jugar a pilota, i els gossos passejar sense haver d'anar lligats. És verd, amb pocs veïns. Tranquil. Maco. Sempre trobes aparcament. Fa una lleugeríssima baixada i, a banda i banda, tot són arbres i jardinets.
A la part esquerra, hi ha l'entrada d'un edifici, una petita muntanyola de gespa i plantes que donen la benvinguda, on pel mig passa un caminet que porta a l'entrada del portal. Els gossos s'hi tornen bojos, en aquest jardí. A la banda dreta, hi ha els petits patis de les cases. Tots ben cuidats, personalitzats, i amb les seves flors, les seves plantes, els seus arbrets i els seus grans finestrals al final. Al capdavall del carrer hi ha una escola, on sempre sents nens.
El meu carrer és el més maco. Tot i que ja no hi visc, és tranquil, hi viu i hi passa poca gent. Quan algú arriba a casa, el veus des de que arriba amb el cotxe. Quan estem a la cuina, i arriba la petita, l'anem a buscar al carrer. Quan arriba algú especial, obres la porta i surts a abraçar-la al carrer.
1 comentario:
Tienes razón, tu calle ésta calle que describes y que realmente es cierto, es un lugar privilegiado, que reconoces el paso de las cuatro estaciones perfectamente por el color natural de los árboles el olor de la tierra del crecer de las plantas y el ir y venir de pájaros varios. Si ésta calle tiene su encanto por todos los que en ella pululamos de alguna u otra manera, pero esta misma calle, siendo la estación que sea, cuando realmente tiene un encanto que la hace especial de verdad es cuando tú formas parte de ella y aunque sea esporádicamente o por poco espacio de tiempo, ésta calle tiene entonces un encanto difícil de describir, pero es como si sea en la estación que sea ya de dia o de noche con frio o calor es entonces cuando se le añade otro encanto, natural, divertido, vivaz, con más colorido si cabe, con más vida si cabe, y sobre todo se convierte en una calle especial muy especial, sobre todo porqué tú ha esta belleza le añades la tuya la que yo veo y la calle también la nota y lo expresa como tú, dándole ésta alegria y disfrutando de ella como sólo tú sabes hacerlo.
Maria la calle es bonita, pero tú haces que las cosas sean más bonitas, porque disfrutas de ello y las valoras, por insignificantes que sean o que parezcan. Si la gente supiera valorar más lo que tiene, desde luego también tendría una calle como la tuya.
PEPI VIÑALLONGA
Publicar un comentario