Avui m'ha caigut un mite. Estava mirant el Gol a gol (?¿?) a TVC i, de cop i volta l'Imma Pedemonte diu "connectem amb el segon entrenador del València, José Mari Bakero".Tot seguit m'he dit "osti, quan de temps fa que no el veig". L'he mirat i no m'ha agradat.
És extrany. Quan era més peke, en comptes de tenir al Brad Pitt a la carpeta que també, tenia el meu amor platònic, el flamant capità del Dream Team del barça, l'època de la nostra batejada culé. Doncs bé, qui em coneix ja sap que aquest home m'inspirava atracció i sobretot, em queia molt bé, no sé ben bé tampoc per què. Sempre el vaig veure bona persona. Lluitador. I per què no, tenia un punt que m'agradava molt (recordava el bateria dels Hombres G!)
En fi, avui l'he vist i no m'ha agradat per primer cop en la meva vida. Ha estat el primer cop que l'he mirat i no he sentit res, no sé, coses que passen suposo. És curiós. M'ha sapigut greu perquè l'he vist molt cascat, penso que massa. Hi ha gent que millora amb els anys, ell no, i no em baso només en el físic.
El tema però, que considero de fons i que engloba tot és: quan ens cau el mite, quan cau i tens la sensació que ha marxat ja per sempre i el pitjor de tot, que mai no tornarà a ser com era.
Vegeu-ne la prova:
Avui m'ha passat amb el meu amor platònic per excel·lència però, quantes vegades ens ha succeït amb altres persones? Amb amics, o familiars? Persones de la màxima confiança que de cop i volta han caigut?
Deu ser l'engostipat que porto que s'em en va una mica la castanya...en fi,com a conclusió diré que els mites cauen, però sempre en venen d'altres. Ben cert, no?
Bakero, igualment sempre seràs el 'meu home'.
Salut!
No hay comentarios:
Publicar un comentario