Us deixo una perla que m'han passat, genial Wyoming!
martes, 29 de abril de 2008
lunes, 28 de abril de 2008
Franki de Terrassa
Qui és el famós Franki de Terrassa?
Hola gent,
Estava jo tan plàcidament a casa meva quan de cop i volta he començat a sentir merder al carrer. Els cotxes estaven pitant i se sentien unes veus de lluny. Me atansat a la finestra i pam: mani a favor d'en Franki de Terrassa.
Suposo que una no està acostumada a veure manifestacions sota casa seva :) Deurien ser unes 200 persones, joves, clamant la llibertat del jove egarenc. I aleshores he caigut que aquest cas em sonava, que n'havia vist pintades per les carreteres però exactament no sabia en què consistia el tema.
I bé, això de les noves tecnologies està molt bé, i m'he llegit una mica la història d'aquest noi:
Detenen l'egarenc Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola Racó català.cat
Empresonat en Franki de Terrassa Blog de l'Assemblea Comarcal del Penedès
Que creieu que s'hauria de fer? Voleu dir que el xaval l'ha feta tan grossa? Per què estic pensant això ara?
En fi, el debat, si s'anima, està servit!
muak
Hola gent,
Estava jo tan plàcidament a casa meva quan de cop i volta he començat a sentir merder al carrer. Els cotxes estaven pitant i se sentien unes veus de lluny. Me atansat a la finestra i pam: mani a favor d'en Franki de Terrassa.
Suposo que una no està acostumada a veure manifestacions sota casa seva :) Deurien ser unes 200 persones, joves, clamant la llibertat del jove egarenc. I aleshores he caigut que aquest cas em sonava, que n'havia vist pintades per les carreteres però exactament no sabia en què consistia el tema.
I bé, això de les noves tecnologies està molt bé, i m'he llegit una mica la història d'aquest noi:
Detenen l'egarenc Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola Racó català.cat
Empresonat en Franki de Terrassa Blog de l'Assemblea Comarcal del Penedès
Que creieu que s'hauria de fer? Voleu dir que el xaval l'ha feta tan grossa? Per què estic pensant això ara?
En fi, el debat, si s'anima, està servit!
muak
sábado, 26 de abril de 2008
3NOTIS+1REPORTATGE
Repàs de la premsa:
Un espejismo sexual La Vanguardia 26/04/2008.
Al menos 15 muertos en varios enfrentamientos entre sicarios en Tijuana La Vanguardia 26/04/2008
Una jaima marroquí cambia el acento a la Feria de Abril El Periódico 26/04/2008
Reportatge: Miss Anniela: Musa y artista El País 26/04/2008
(Us recomano una versió espanyola d'aquest tipus d'art, visiteu el link de flickr de la meva veina i companya de feina, Montserrat Vilimelis, una artista de la fotografia!)
martes, 22 de abril de 2008
Damas de Blanco
La policía cubana dispersa por la fuerza una protesta de las Damas de Blanco El Mundo, 22/04/008
Ahir va sortir en l’edició digital d’alguns diaris aquesta notícia, referent a les Damas de Blanco cubanes, que són dones, mares, filles i germanes de dissidents cubans que en algun moment de les seves vides van fer front al règim, ja fos a través dels seus articles periodístics (molts dels presos són escriptors i periodistes coneguts), de les seves manifestacions polítiques o, senzillament, de les seves idees.
D’això ells en denominen la Primavera Negra de 2003, quan el règim cubà encapçalat per Fidel Castro va cercar en un mateix dia 75 persones acusades d’espionatge i traïció al règim, i les van condemnar en uns judicis que no van ser gaire clars i a porta tancada (esto huele mal...). De fet, podeu veure algunes de les sentències aquí. Les acusacions: “peligrosos mercenarios al servicio del imperio del Norte”, “actos contra la independencia o la integridad territorial del estado”. Etcètera, etcètera…
Les familiars d’aquests presos van decidir engegar aquest moviment, que si bé està clarament inspirat en la simbologia emprada per les pioneres i lluitadores Madres de la Plaza Mayo, amb el color blanc de rerefons. Tot i que les argentines porten el mocador, i les cubanes la samarreta, les Madres no els hi donen suport, ja que pensen que són un instrument polític més dels Estats Units (i vet aquí, sempre els Estats Units...).
D’altra banda, la comunitat internacional ha recolzat clarament aquest moviment, i se’ls ha atorgat premis en favor de la defensa dels drets humans, com el Premi Sarajov per la llibertat de pensament (atorgat pel Parlament Europeu, no van poder anar ni a recollir el premi) o el Human Rights First (d’una ONG novaiorquesa). Inclús un dels presoners alliberats per allò de no alimentar el mite i per acabar en un hospital, un emprenedor de l’anomenat Proyecto Varela, ha estat nominat al Premi Nobel de la Pau.
Bé, aquí us recullo la notícia donada per TVE ahir, penso que la reflexió s’ho val. Quan hi haurà canvis reals a Cuba?
No vull tampoc perdre de vista el tema de les presons cubanes, del qual mai es parla. Si Cuba ja és un presó, us imagineu com deu ser estar allà a dins? En quines condicions? Quines garanties de salubritat? I els polis que deuen haver? Tots aquests presoners, que l’únic que han fet és pensar, estan en unes condicions infrahumanes per defensar la llibertat. Per què es permet? Per què Cuba mai ha permès que cap organització entri a les seves presons?
Com un dia va dir el meu germà, Cuba-no-es-libre.
Ahir va sortir en l’edició digital d’alguns diaris aquesta notícia, referent a les Damas de Blanco cubanes, que són dones, mares, filles i germanes de dissidents cubans que en algun moment de les seves vides van fer front al règim, ja fos a través dels seus articles periodístics (molts dels presos són escriptors i periodistes coneguts), de les seves manifestacions polítiques o, senzillament, de les seves idees.
D’això ells en denominen la Primavera Negra de 2003, quan el règim cubà encapçalat per Fidel Castro va cercar en un mateix dia 75 persones acusades d’espionatge i traïció al règim, i les van condemnar en uns judicis que no van ser gaire clars i a porta tancada (esto huele mal...). De fet, podeu veure algunes de les sentències aquí. Les acusacions: “peligrosos mercenarios al servicio del imperio del Norte”, “actos contra la independencia o la integridad territorial del estado”. Etcètera, etcètera…
Les familiars d’aquests presos van decidir engegar aquest moviment, que si bé està clarament inspirat en la simbologia emprada per les pioneres i lluitadores Madres de la Plaza Mayo, amb el color blanc de rerefons. Tot i que les argentines porten el mocador, i les cubanes la samarreta, les Madres no els hi donen suport, ja que pensen que són un instrument polític més dels Estats Units (i vet aquí, sempre els Estats Units...).
D’altra banda, la comunitat internacional ha recolzat clarament aquest moviment, i se’ls ha atorgat premis en favor de la defensa dels drets humans, com el Premi Sarajov per la llibertat de pensament (atorgat pel Parlament Europeu, no van poder anar ni a recollir el premi) o el Human Rights First (d’una ONG novaiorquesa). Inclús un dels presoners alliberats per allò de no alimentar el mite i per acabar en un hospital, un emprenedor de l’anomenat Proyecto Varela, ha estat nominat al Premi Nobel de la Pau.
Bé, aquí us recullo la notícia donada per TVE ahir, penso que la reflexió s’ho val. Quan hi haurà canvis reals a Cuba?
No vull tampoc perdre de vista el tema de les presons cubanes, del qual mai es parla. Si Cuba ja és un presó, us imagineu com deu ser estar allà a dins? En quines condicions? Quines garanties de salubritat? I els polis que deuen haver? Tots aquests presoners, que l’únic que han fet és pensar, estan en unes condicions infrahumanes per defensar la llibertat. Per què es permet? Per què Cuba mai ha permès que cap organització entri a les seves presons?
Com un dia va dir el meu germà, Cuba-no-es-libre.
domingo, 20 de abril de 2008
Esssaaa rumbaaa!!!
Hola gent,
Fa un parell de setmanes vaig veure l’entrevista que l’Albert Om li va fer a Peret a El Club, de TVC. Em va fer gràcia i va estar molt bé, i com des d’aleshores estic amb la vena rumbera, he decidit deixar-vos una petita joia, després d’uns quants dubtes perquè hi ha moltes cançons que m’agraden.
Us fa una rumbeta?
Peret – El mig amic
Cançó real dedicada al seu pare
Mmm...tot i que no és la versió que més m’agrada (recomano Peret + Dusminguet), el vídeo s’ho val. Correspon al cantant quan era jove en el programa Galas de Sábado de Televisió Espanyola de fa 30.000 anys com a mínim. He pensat que valia la pena rememorar l’estètica del programa.
Destacar també el comentari del presentador, segons paraules textuals, “Peret, creador de todo un estilo dentro de la música ligera española”, i també la posada en escena (les ballarines no tenen pèrdua, i els coristes tampoc):
Peret - Gitana Hechizera (Ella tiene poder)
Què dir d’aquesta cançó...eh Laia? ;) Doncs que té una força impressionant, està dedicada a Barcelona, i que va marcar una època bona per quasi tothom, la de les Olimpíades del 92.
Llàstima que al vídeo falti la part del principi, el ritmillo de la guitarra...igualment crec que val la pena (i sí....e, reconec que és una mica cutreee....jeje ;) :
Fa un parell de setmanes vaig veure l’entrevista que l’Albert Om li va fer a Peret a El Club, de TVC. Em va fer gràcia i va estar molt bé, i com des d’aleshores estic amb la vena rumbera, he decidit deixar-vos una petita joia, després d’uns quants dubtes perquè hi ha moltes cançons que m’agraden.
Us fa una rumbeta?
Peret – El mig amic
Cançó real dedicada al seu pare
Mmm...tot i que no és la versió que més m’agrada (recomano Peret + Dusminguet), el vídeo s’ho val. Correspon al cantant quan era jove en el programa Galas de Sábado de Televisió Espanyola de fa 30.000 anys com a mínim. He pensat que valia la pena rememorar l’estètica del programa.
Destacar també el comentari del presentador, segons paraules textuals, “Peret, creador de todo un estilo dentro de la música ligera española”, i també la posada en escena (les ballarines no tenen pèrdua, i els coristes tampoc):
Peret - Gitana Hechizera (Ella tiene poder)
Què dir d’aquesta cançó...eh Laia? ;) Doncs que té una força impressionant, està dedicada a Barcelona, i que va marcar una època bona per quasi tothom, la de les Olimpíades del 92.
Llàstima que al vídeo falti la part del principi, el ritmillo de la guitarra...igualment crec que val la pena (i sí....e, reconec que és una mica cutreee....jeje ;) :
martes, 8 de abril de 2008
Sleepingrich.com
Hola gent,
Aquests dies m’ha cridat l’atenció la història del jove Y de van Deuketon. Aquest noi va pensar de quina manera guanyar calés sense moure literalment un pèl, i fent el que més li agrada: dormir.
No és el primer cas d’aquesta nova espècie humana resultat de la globalització d’internet, on hi caben els freakis cibernètics i la possibilitat de guanyar calés gràcies a les noves tecnologies. N’hi ha de tres tipus: els que els guanyen tenint una bona idea –i molt important, executada a terme, com els coneguts creadors de Youtube, de Google, el noi del The Million Dollar Page (publicitat a megapíxel, amb un benefici d’1 milió de dòlars)-, i n’hi ha que els guanyen fent el friki, venent quelcom més que un producte i sacrificant part de la seva vida íntima i personal, tal i com el nostre estimat jove holandès o també véase chicas varias en pelotas. Després, la tercera tipologia, la que correspondria a una molt bona idea executada a terme fent el freaki, o una barreja de les dues primeres, com el cas del simpàtic, rentable, i estimat pel poble, Rodolfo Chikilicuatre, del qual ja en parlarem quan toqui.
Total, llegint la notícia del pipiolo holandès, que també parlava d’altres casos, em va picar la curiositat per visitar la pàgina web: Sleepingrich.com, para ver qué se cocía.
Un jove a la seva habitació, amb una tele i el seu portàtil. Col·legues que el venen a veure. Canviant-se la samarreta. Treient-se els mocs. Una webcam en directe i un xat molt divertit al costat, ja que a sobre tothom el burxa, li pregunta coses o parlen entre ells. La gateta de la casa que es passeja per allà en plan “visita”. Pel voltant, diversos links publicitaris i també la xifra de la recaptació, concretament en aquests moments $18.202,93 (suma que certifico no es mou des d’ahir, però que no està gens malament) per 54 dies 15 hores 10 minuts i 33 segons d’“sleeping”.
El tema és: em passo tot el dia tirat a l’habitació, i la gent em pot veure i pagar per ser una persona que vol fer calés dormint. Amb això sacrifico sortir, veure el sol, tocar l’aire, i tancar-me en la meva pròpia presó, aïllat del món exterior. Vaja que el xaval s’ha fet el seu particular Gran Hermano. I tot això per un milió i pico de peles, que tampoc és que et doni per comprar la casa, deixar de pencar, o viure de rendes. Ho faríeu?
No entro a jutjar si està bé o no, ja que és una idea completament respectable i, vés a saber, mai se sap si pot sonar la flauta. Però m’ha cridat l’atenció i prometo tornar a fer-li una visita, a veure si finalment els seus objectius es compleixen. I certificar la tajada que en traurà de tot plegat.
Aquests dies m’ha cridat l’atenció la història del jove Y de van Deuketon. Aquest noi va pensar de quina manera guanyar calés sense moure literalment un pèl, i fent el que més li agrada: dormir.
No és el primer cas d’aquesta nova espècie humana resultat de la globalització d’internet, on hi caben els freakis cibernètics i la possibilitat de guanyar calés gràcies a les noves tecnologies. N’hi ha de tres tipus: els que els guanyen tenint una bona idea –i molt important, executada a terme, com els coneguts creadors de Youtube, de Google, el noi del The Million Dollar Page (publicitat a megapíxel, amb un benefici d’1 milió de dòlars)-, i n’hi ha que els guanyen fent el friki, venent quelcom més que un producte i sacrificant part de la seva vida íntima i personal, tal i com el nostre estimat jove holandès o també véase chicas varias en pelotas. Després, la tercera tipologia, la que correspondria a una molt bona idea executada a terme fent el freaki, o una barreja de les dues primeres, com el cas del simpàtic, rentable, i estimat pel poble, Rodolfo Chikilicuatre, del qual ja en parlarem quan toqui.
Total, llegint la notícia del pipiolo holandès, que també parlava d’altres casos, em va picar la curiositat per visitar la pàgina web: Sleepingrich.com, para ver qué se cocía.
Un jove a la seva habitació, amb una tele i el seu portàtil. Col·legues que el venen a veure. Canviant-se la samarreta. Treient-se els mocs. Una webcam en directe i un xat molt divertit al costat, ja que a sobre tothom el burxa, li pregunta coses o parlen entre ells. La gateta de la casa que es passeja per allà en plan “visita”. Pel voltant, diversos links publicitaris i també la xifra de la recaptació, concretament en aquests moments $18.202,93 (suma que certifico no es mou des d’ahir, però que no està gens malament) per 54 dies 15 hores 10 minuts i 33 segons d’“sleeping”.El tema és: em passo tot el dia tirat a l’habitació, i la gent em pot veure i pagar per ser una persona que vol fer calés dormint. Amb això sacrifico sortir, veure el sol, tocar l’aire, i tancar-me en la meva pròpia presó, aïllat del món exterior. Vaja que el xaval s’ha fet el seu particular Gran Hermano. I tot això per un milió i pico de peles, que tampoc és que et doni per comprar la casa, deixar de pencar, o viure de rendes. Ho faríeu?
No entro a jutjar si està bé o no, ja que és una idea completament respectable i, vés a saber, mai se sap si pot sonar la flauta. Però m’ha cridat l’atenció i prometo tornar a fer-li una visita, a veure si finalment els seus objectius es compleixen. I certificar la tajada que en traurà de tot plegat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)