LA TRAGÈDIA DE MYANMAR
Una autèntica desgràcia. A banda del nombre de morts, ferits, refugiats i de destrucció que ha comportat el pas del cicló Nargis, s’hi ha de sumar l’actitud de la Junta Militar birmana, que impedeix repartir amb celeritat d’urgència les ajudes que suposen la supervivència de milers de ciutadans i ciutadanes del país.
En situacions de catàstrofe natural tota ajuda és poca, i més si es tracta de països que malauradament són pobres de mena. Els queda un camí molt llarg per recórrer i, a banda, s’ha de tenir en compte l’herència psicològica que suposa una catàstrofe natural com aquesta. Si a sobre no deixes entrar a cooperants perquè ajudin, no garanteixes el destí final d’aquestes ajudes, no ets transparent i no dónes la cara, és que ets un miserable.A la regió de Myanmar la tragèdia pot ser molt més gran si no es fa res per evitar-ho. I en aquest sentit, la comunitat internacional ha d’exercir més pressió, des dels organismes oficials fins els propis ciutadans. S’està permetent un altre règim immoral. Fins quan?
EL CARCELLER D'AMSTETTEN
Després d’unes setmanes del descobriment de l'esfeïdora història del monstre d’Amstettem, Josef Fritzl, només espero que la filla i els nens s’estiguin recuperant bé del calvari sofert. Avui a la tarda precisament ha sortit una notícia publicada a l’edició digital de El Mundo, en què la mare i els nens agraeixen, a través d’un mural pintat, les mostres de solidaritat rebudes.
Pel que fa a l’impresentable, per dir-li d’alguna manera, que diu no entendre perquè el nomenen monstre “quan els podria haver matat a tots” –paraules textuals-, li desitjo, de tot cor, que el portin a la presó més gay que existeixi i que rebi, fins el dia que es mori, la mateixa condemna que ell gratuïtament ha estat aplicant a la seva filla durant 24 anys, que són els mateixos anys que porto viscuts jo.
YOANI SÁNCHEZ
També la setmana passada, la periodista cubana Yoani Sánchez havia de recollir el premi Ortega y Gasset de periodisme digital, atorgat per el diari El País a través d’un jurat format per professionals.
Aquest premi guardona el periodisme de defensa de les llibertats, amb independència informativa i rigor, com és el cas del seu blog Generación Y, que denuncia les incongruències del règim cubà i la vida quotidiana d’aquesta jove. Yoani Sánchez també és impulsora de la publicació electrònica Des de Cuba, una edició gestionada per col·legues periodistes que rebaten les tesis del diari oficial cubà, el Granma, mitjançant el qual es comunica encara Fidel Castro amb els ciutadans.Des d’aquí la meva felicitació per la feina ben feta, per la seva valentia i coratge, i perquè precisament gràcies a iniciatives com aquesta, Cuba podria sortir-se’n de la presó en què està immersa.
L'ADÉU A FRANK RIJKAARD
Quina llàstima, Frank. No ha pogut ser. Tot el meu suport a aquest home, que tot i que podria
haver gestionat una mica millor el vestidor, és bona persona i ho ha fet el millor que ha sabut.A banda, no entenc com es pot ser considerat d’àngel a dimoni en 0,7 segons. Parlo de Joan Laporta i la cúpula directiva que, d’acord, se'ls li ha anat de les mans, però tot i així no justifica els atacs que estan sofrint aquests dies, o si més no, les maneres. No ens enganyem. La culpa ja sabem tots molt bé de qui és, aquí no hi ha cap de turc, aquí el que hi ha, senzillament, és cachondeo.
Es pot criticar, però no dilapidar.
DONES
Us recomano aquest article d’en Toni Vall a l’Avui, és sobre les Dones, o més aviat un home vs dona...al llarg dels anys. Que vagi de gust!
1 comentario:
Totalment d'acord amb el que dius sobre el Frank Rijkaard... ;D
Publicar un comentario